Els veïns i els moviments veïnals

Fa uns quants dies vaig poder veure varis fragments d’un programa molt interessant que va fer TV3 sobre els moviments veinals. De vegades, tenim en compte només el nostre petit grup social, la feina, els estudis i quan arribem a casa ens tanquem. Però, el que no tenim en compte, són les associacions de veïns on, algunes, han aconseguit realment millorar barris degradats.

El moviment veinal començà a tenir força durant el franquisme i foren aquelles zones on arribaren més immigrants on aquests tingueren més potència, pel simple fet que eren zones noves aixecades del no res i, molts cops tenien mancances de serveis bàsics, com un CAP, un CEIP o una simple parada de bus. A partir de les queixes i les reivindicacions aconseguiren uns mínims que sinó hagués estat difícil, amb la conseqüent millora dels seus respectius barris.

Per tant, crec que s’ha d’agrair a aquests personatges anònims que s’implicaren al moviment veinal, que poguem viure en ciutats millors que les que es trobaren fa generacions, doncs apareixien imatges d’alguns barris sense asfaltar, recordant-me a les imatges de la destrossada Itàlia post-2ª Guerra Mundial, que apareixien a la primera expressió del neo-realisme cinematogràfic com la magnífica “Ladrón de bicicletas” de Vittorio de Sica. Tots aquells/es que van intentar no tan sols tenir una vivenda comfortable sinó millorar els espais públics on havien de conviure amb els seus veïns. Tots aquells que van venir buscant un món millor i es van construir una vivenda per a poder descansar els seus somnis.

I tots aquells que van comprar vivendes pre-fabricades, on alguns promotors i algunes administracions van fer el seu agost.